Fandango de Adeus Quico el Celio

FANDANGO DE ADEUS ( Letra )

M’han obligat a deixar

la meua terra petita,

lo lloc a on me vaig fer gran,

a on vaig començar a estimar.



Sense haver pogut triar,

ho he tingut que abandonar

i anar més enllà del mar

a una terra tan llunyana.



Se’m fa difícil parlar,

començar-ho tot de nou,

tindre treball i una casa,

sentir-me d’esta ciutat.



Ara torno a ser estranger

de l’atra banda del mar.

A on cantaran les sirenes?

A on estaran los amics?



Quan escolto esta cançó

me’n recordo d’aquell hort,

al costat, la casa blanca,

sota la figuera verda.



Sota la figuera verda

reposava el meu treball,

mentre la sènia voltava.

Música d’aigua i de fang.



Ai, adéu, meua estimada!

Miro aquells estels del cel.

I em pregunto quin serà

el que tu estaràs mirant.


I em pregunto quin serà

el que tu estaràs mirant.

De l’atra banda del mar:

l’atra banda del meu cor.



Ai, adéu, enamorada.

Ai, adéu, terra de l’aigua.

Adéu, a la casa blanca.

Adéu, tombes dels amics.



Ai, adéu, Ràpita meua,

Benifallet, Alcanar,

Aldover, Benifassà,

Bítem i la Fatarella.



Adéu, olivetes fargues.

Algun dia tornaré.

Ho faré en un encanteri:

seré un ocell estornell.



I cada cop que us salude,

un record m’emportaré:

a cada sarpa una oliva

i una branca dins del bec.



Adéu, olivetes fargues.

Algun dia tornaré.

Ho faré en un encanteri:

seré un ocell estornell.